Contracultura: No planifiquem, treballem!

“Lluita contra la tirania d’allò previsible” (Grant Morrisson)

És el moment on molts clubs i moltes famílies ja estan fent les travesses de cara a la temporada vinent. Qui seguirà? Qui no seguirà?

La contracultura és una valor en alça. La cultura que tenim ens està portant al caos, tot i que de manera inconscient, fem coses de manera automàtica pensant que no hi ha altra manera de fer les coses. Per tant, té sentit apostar per la contracultura com a possibilitat per canviar allò que no funciona. Aquest article serà doncs, una invitació a la contracultura de la planificació dels equips de la propera temporada. Va destinada a directors tècnics, entrenadors i pares. És a dir: adults. Primer començo amb un decàleg per tècnics.

10 No planificaré la propera temporada fins que no acabi aquesta. Amb 3 mesos hi ha temps suficient.

9 Posaré tota la meva energia en fer cada dia millor la meva tasca com entrenador.

8 Estaré fins el darrer dia, esforçant-me per tal que tots els jugadors del club tinguin lloc la temporada vinent.

7 En faré “fan” de la vida personal i de la vida esportiva de cada un dels meus jugadors.

6 Em posaré com objectiu, no haver de fitxar ningú que estigui jugant en un altre club.

5 No cediré jugadors al PDP per les enveges, expectatives i diferències que això provoca. Els meus jugadors tindran clar que millor que al meu club no s’entrena enlloc.

4 La categoria en la que juguem no determinarà la motivació amb la que entrenaré, em prepararé i m’esforçaré per donar el millor i perquè els meus jugadors donin el millor.

3 Pensaré que els meus jugadors són persones, i actuaré com a tal.

2 No buscaré l’aprovació dels pares, buscaré la sincera aprovació dels jugadors.

1 Acabaré l’any podent mirar als ulls i somrient a cadascun dels meus jugadors.

I ara, un decàleg per pares:

10 Valorarem el que tenim i transmetrem al fill la importància de pertànyer i estimar un club.

9 No parlarem malament de l’entrenador ni dels companys ni dels àrbitres quan el nostre fill estigui frustrat perquè no li surten les coses com voldria.

8 No parlarem de temes tècnics amb els entrenadors.

7 No ens aprofitarem de la inexperiència dels entrenadors joves.

6 Ens preocuparem realment per saber què motiva al nostre fill.

5 Celebrarem la victòria encara que el nostre fill hagi fet un mal partit. Així li ensenyarem què vol dir “esport d’equip”.

4 Tindrem el discurs “t’has de guanyar el teu lloc!” sempre. Ensenyarem al nostre fill a ser protagonista i no víctima.

3 No acceptarem cap excusa.

2 Buscarem que les dificultats que planteja l’esport preparin al nostre fill per la vida adulta.

1 Mostrarem indiferència pels resultats, nivells, PDP’s i altres

Crec en la utopia. Al final es tracta de que els adults deixem d’utilitzar els nens per cobrir les nostres necessitats. Recordem: sense pares i sense entrenadors hi haurà sempre bàsket. Sense jugadors, no.

“La idea d’assumir responsabilitat i fer-ho, fer que passi,  amaga un gran poder” (Stephen Covey)

Salut i bàsket

Xavi Garcia

Entrenador d’Entrenadors i Coach de l’Esport

2 comentarios
  1. pau canovas
    pau canovas Dice:

    Quin problema hi ha amb el PDP?

    Potser no ho hauriem d’enfocar com a provocador d’envejes o “ego” crescut. També es treballa fort i dur per a que els jugadors millorin.
    No podriem treballar per a que no existeixin aquestes envejes?

    Responder
  2. Marc
    Marc Dice:

    Sento discrepar amb el que dius del PDP. Com ha entrenador tinc a dues jugadores del meu equip que tenen la sort de gaudir-ho, i és una gran experiència per a elles. doncs llavors, que millor? Si s’ho passen bé i milloren, coneixen altres noies i poden entrenar amb noies on totes tenen un cert nivell i ganes(no com al meu col·legi), millor per elles!

    El PDP no valora només la “qualitat” de les jugadores. Per a jugadores de col·legi com les meves és una oportunitat de passar-s’ho bé i enganxar-se encara més a aquest esport tan fantàstic. (com a entrenador estic encantat i no he tingut mai cap problema dins l’equip amb aquest tema).

    Responder

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *