Prioritats

Com cada any per aquestes dates, no deixa de sorprendrem com la gent dóna importància a segons quines coses per davant d’unes altres. Un exemple típic és la persona entrevistada a un mercat fent les compres pels dinars de Nadal i que respon allò típic de “És igual a Nadal s’ha de gaudir no importa fer un esforç”. Això es pot interpretar de diferents maneres i és aquí on entren les prioritats de la gent envers la vida.

Durant aquests dies, tots i qui digui que no menteix, ens plantegem què ens depararà el nou any que encetarem en no res. Una gran part també es proposa noves fites o objectius. Com són aquests objectius? Materials? Personals? Segurament hi haurà una mica de tot segons la situació personal de cadascú.

Penso que allò important de veritat és saber què és important per nosaltres a l’hora de plantejar-nos nous reptes o començar noves etapes. Les nostres necessitats no són iguals sempre i en funció d’elles ens organitzem la vida. Tot i això es complicat fer moltes coses a l’hora i fer-les bé clar, de qualsevol manera és molt fàcil. Llavors s’han d’establir prioritats i tenir uns criteris clars per poder-les establir. Aquesta és la part complicada.

Tal i com deia la persona del mercat, hi ha gent que ha de viure aquests dies d’una forma determinada i fa autèntics esforços per aconseguir que això es faci real. Prioritats mal orientades? No seré jo qui ho jutgi. Potser si o potser passar aquests dies d’una determinada manera li donen suficient energia per passar la resta de temps. Ves a saber.

A mi el que realment em preocupa és la falta de consciència en general i el voler tenir-ho tot al que la societat està acostumada. Això no és possible i és responsabilitat individual de cadascú posar-se els límits corresponents. Límits, una d’aquelles paraules que semblen prohibides en segons quins casos o que només s’utilitzen en sentit negatiu. Tenir clar els teus propis límits et permet ampliar-los de forma conscient i progressiva. Això és dolent?

Suposo que la situació actual ajudarà a que la gent es limiti en els seus objectius, obligats per les diferents situacions que viuen. Això si que no és bo. Ens hauria d’ajudar a prendre consciència de les nostres possibilitats i ajudar-nos a veure els passos que hem de seguir per anar cada cop a més, no fent salts que ens facin caure fàcilment. Establint unes prioritats reals que ens facin créixer i que aglutinin la nostra força i la nostra il·lusió per millorar com a persones i trobar-nos bé amb nosaltres mateixos.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *