Donem sentit a les paraules

Un cap de setmana no fa gaire, vaig presenciar una conversa molt tensa entre dos entrenadors de formació. Un recriminava a l’altre un temps mort en els últims minuts de partit quan guanyava clarament; l’altre es defensava dient que l’únic que volia era millorar un aspecte del joc del seu equip, que havia estat treballant. Aquest fet em va fer pensar en altres situacions en el món del bàsquet (MANTENIR PRESSIÓ guanyant de x punts a l’equip contrari o JUGADORS QUE FAN ALLEY-HOOPS davant un equip clarament inferior…) i del valor de la paraula respecte, mot que utilitzem en moltes circumstàncies i que a nivell general tots entenem de forma semblant, però el seu significat exacte mai serà igual per tothom i la seva manca dependrà de les creences de cadascú.

Donant voltes al mateix concepte em van venir al cap com veuen els alumnes del meu centre aquest terme: ESCOLTAR les explicacions del mestre i dels companys, NO MOLESTAR als companys, CUIDAR el material i les instal·lacions, ACCEPTAR les normes dels jocs, ACCEPTAR la derrota i la victòria. Així un simple mot amb un significat clar resulta que té mil sentits, segons qui, com i quan el faci servir.

Aquesta reflexió em va permetre trobar altres paraules o expressions que usem en determinades situacions de forma general i indiscriminada, i que adquireixen significats genèrics i poc concrets. Això pot comportar mal entesos, com el dels dos entrenadors al principi de l’article, o fins i tot manca d’aprenentatge.

En aquest sentit els típic “tira bé!”,“passa i talla”, “defensa” dirigits als jugadors o bé “seu bé!”, “fes bona lletra”, “estigues atent” a nivell escolar, són expressions que a base de fer-se servir han anat perdent valor i s’han convertit en estàndards que provoquen respostes automàtiques, o dit d’una altre manera, actuen en l’acció i no en la creença que provocaria canvi més profund, durador en el temps i un aprenentatge més significatiu.

Per què les usem doncs? Crec que permeten a qui les diu quedar-se tranquil (ja ha donat el missatge que volia), però, generalment, pel que les rep són simplement mots escoltats masses vegades, i en alguns casos sense haver entès mai el significat concret d’aquests, ja que cada persona l’utilitza a la seva manera.

És gairebé impossible està pensant contínuament, què entendrà la persona a qui em dirigeixo, però si que crec que en àmbits formatius, cal tenir clar el vocabulari que s’utilitza i fer-lo tan concret i significatiu com sigui possible, no donar per entès res i comprovar sempre que  l’interlocutor doni el mateix sentit a les nostres paraules, per garantir un aprenentatge durador, no simplement una resposta momentània.

Xevi López

Mestre d’Educació Física i Entrenador de Bàsquet.

5 comentarios
  1. Uri
    Uri Dice:

    Boníssima reflexió. Quanta raó tens, company. Mil vegades sentim expressions que pretenen alliçonar i que, en la majoria de casos, el receptor no entén o interpreta en el sentit que l’emissor pretenia.

    La comunicació és bàsica, però més bàsic és saber comunica bé.

    Et recomano la lectura d’un llibre que es diu “Entrenando al entrenador. Ideas y trucos para una comunicación constructiva y eficaz”, del Psicòleg Joan Vives. Segur que t’agrada i n’extreus coses positives en l’àmbit comunicatiu.

    Responder
  2. Martí
    Martí Dice:

    Article excel·lent, molt bo, i crec que és el punt feble de molts entrenadors i que genera molts cops tensions innecessaries en els equips.
    M’agrada molt el Blog, Dani.

    Responder

Trackbacks y pingbacks

  1. […] que vaig fer i la flama que va encendre les meves ganes d’escriure. Posted on 27 de noviembre de 2012 Posted on […]

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *