El factor temps

Fa pocs dies va presentar-se la nova reforma de la llei educativa. Una més. Una altra vegada davant un canvi de govern es crea una nova llei educativa per corregir els errors dels anteriors dirigents, clar està, sempre i quan no siguin del mateix partit polític. Patètic per totes bandes.

L’educació no pot respondre als interessos polítics d’un senyors i senyores que, tot i que hagin sigut escollits en unes eleccions legals, no tenen ni la més mínima idea del que és educar. Tampoc es pot estar molt tranquil quan alguna d’aquestes persones tenen en el seu currículum una feina relacionada amb l’educació, ja que no és cap garantia.

El que fan tots els governs es anar contra l’educació. Es necessari i imprescindible un mínim de temps per veure de veritat què no funciona dins d’un sistema educatiu. Poques vegades, els diferents sistemes educatius han disposat del factor temps al seu favor, els han analitzat de forma objectiva i s’han establer els seus punts forts i els seus punts febles.

No ens enganyem ni ens deixem enganyar. Sempre hi ha punts forts i punts febles. Però, són respectats aquests punts forts? S’intenta posar una solució als punts febles? Es responsabilitza a algú al marge dels mestres, professors, escoles, instituts, universitats? De veritat es pot ensenyar el mateix arreu? La societat es preocupa de què aquests nens/es, adolescents i universitaris puguin tenir de veritat el TEMPS necessari i l’entorn adient per formar-se i crear la seva pròpia personalitat no la que volem que tingui?

Un sistema educatiu a una societat democràtica no pot estar sotmès al color del partit que governi. És impossible que els polítics entenguin això? Podrien deixar l’educació per les persones a les que de veritat ens interessa l’educació? Podrien sortir del primer pla de la càmera, governin o tinguin un únic diputat, i no voler tenir raó en tot? Aquesta és l’educació que tots ells/es transmeten.

Tothom sap que educar és un procés lent, que la justícia és lenta, tots els canvis substancials socials són lents,… Per què el sistema educatiu és l’únic que no disposa d’aquest marge de temps? No ho acabo d’entendre.

1 comentario
  1. Xavi Lòpez
    Xavi Lòpez Dice:

    Crec el problema del temps va lligat amb la necessitat del PODER (no només el govern) d’introduir les seves directrius com abans millor, i quina manera més fàcil de fer-ho que a l’escola, a partir dels 3 anys. Per això cal fer un currículum de coneixements reglats que menyspreï i redueixi la possibilitat de ser creatiu, no hi ha temps per la imaginació, cal aprendre conceptes (alguns dels quals mai faran servei). Massa creativitat provocaria varietat de creences i camins, per tant més dificultat per controlar al poble.
    L’escola és la millor eina del PODER per actuar sobre les creences, pensaments i emocions dels individus, altres maneres de fer-ho serien mal vistes i titllades de dictatorials. I com que l’objectiu dels polítics és perdurar, cal que la majoria del poble tingui un pensament estàndard, el mateix pensament que tenen ells, i cal fer tot el possible per assolir-ho i tant ràpid com es pugui.
    El fracàs escolar, el nivell d’anglès, les humanitats, etc. són cortines de fum, intenten fer-nos creure certa preocupació, però els problemes de veritat, només els sabem els docents que ens queixem, reivindiquem i el que aconseguim és que la nostra feina cada vegada sigui més menyspreada.
    Personalment, veig impossible variar aquesta dinàmica de canvis legislatius, per tant cal actuar, creure en el propi sentit comú i de l’alumnat i el coneixement del seu entorn, és la millor forma d’educar.

    Responder

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *