No val tot

Aquestes van ser les paraules que va dir el president de la federació espanyola de natació, Sr. Carpena, després del rebombori amb les nedadores de la sincronitzada i la seva  entrenadora Anna Tarrés.

A mesura que el temps ha anat refredant el conflicte i ens ho hem agafat en perspectiva podem extreure  diverses idees que poden ésser útils per a replantejar-nos quina perspectiva de lideratge hauria de tenir un entrenador i en quins paradigmes s’haurien de moure.

En aquest moment de crisi institucional podem dir que l’assoliment de medalles no és la finalitat de l’esport, la sincro en té 55, sinó com s’aconsegueixen i per tant quin tracte tens amb el teu equip.

Veus a les nedadores com un mitjà per assolir a qualsevol preu els èxits que es pressuposen?

Us puc dir de bona mà que les nedadores estan psicològicament molt tocades i quan els hi van preguntar sobre aquest greu conflicte totes varen dir que el que desitjaven era i per sobre de totes les coses, RESPECTE!!!!

TRETS BÀSICS

  • El desenvolupament personal està plenament lligat amb el rendiment, per tant cal tenir en compte els interessos, les motivacions, les emocions i els sentiments d’aquelles persones que volen un espai com a persones i no com a màquines de medalles.
  • L’excel·lència com a disfrutar d’allò que fas partint de la base que hi som perquè volem i que és molt més senzill disfrutar, trobar el plaer que patint amb paraules com sacrifici, exigència, patiment…no hi ha cap dubte que allò que et dona plaer ho fas molt millor.
  • Les persones necessiten un espai per a poder comentar, explicar i reflexionar sobre la seva vida i recercar l’equilibri en tots els àmbits bàsics de la vida.

Per aquest aspecte és molt bo realitzar la roda de la vida amb les 8 àrees bàsiques com són: salut, parella ,entorn, professió, diners ,oci… i es pot reactivar amb un joc molt potent com és el BIOPOLIS.

  • Pro activitat : intentem ésser els protagonistes de la nostra vida i no pas les víctimes. L’esportista o l’entrenador que responsabilitza als àrbitres, al temps de les derrotes enlloc de pensar en què poden fer per millorar estan condemnats a deixar-ho tot a la sort i no pas al seu esforç.
  • Focus de control intern: si ens centrem en allò que podem controlar li treurem molt de rendiment i no pas en allò incontrolable. Per posar un exemple no podem tenir com a objectiu guanyar ja que no depèn estrictament de nosaltres sinó que el contrari, l’arbitratge són variables incontrolables.

El que podem controlar és l’esforç per guanyar tenint en compte que només l’equip sap com cal esforçar-se per guanyar.

  • Una altra idea clau és el coneixement de la ment i podríem dir que funciona així: pensament-emoció-conducta. Un exemple clar és el davanter que erra un gol claríssim i es diu que dolent que sóc no marcaré mai més com he pogut fallar, li entra una emoció de frustració i per tant la seva conducta és de por a un nou xut i segurament tornarà a fallar però si es diu que endavant, tu pots la pròxima la clavo dins o sóc molt bo rematant ho acabarà aconseguit. El diàleg intern és el joc més important d’un esportista i la clau de l’èxit.
  • L’entrenador cal que sigui assertiu i això vol dir que defensi les seves idees i conviccions amb correcció i educació i empatia i per tant aprendre a dir no raonant i no pas imposant. Quantes vegades veiem a entrenadors que volen imposar les seves idees de manera agressiva sense mantenir un treball d’equip exposant clarament els valors de l’equip, la seva missió, la seva visió i els seus objectius.

Com a conclusió podríem dir que la persona està per sobre de la seva tasca, esport….i que cal establir comunicació amb ella des del convenciment i la implicació i no només de la col·laboració. Sempre dic que un dels meus plats preferits és l’ou ferrat amb bacó que reflexa realment això que dic; que vols ser gallina que col·labora posant l’ou o el porc que s’implica donant la seva vida pel bacó.

Per tot això puc dir que hi ha un entrenador emergent del segle XXI  amb molta noció de coaching de comunicació efectiva i de lideratge.

Per acabar us recomano el coaching i el tenir un coach per ser millor com a persona i per tant en qualsevol tasca de la vida.

ESPERO QUE US HAGI ESTAT INTERESSANT

UNA SALUTACIÓ

ERNEST IÑESTA

EXPERT EN COACHING ESPORTIU

Progresión por edades en el saque de fondo

Sacar de Fondo es una situación privilegiada por la cercanía del aro. Incluso en los más pequeños podemos intentar que tengan unas normas mínimas para empezar a organizarse. En el fondo debes continuar con el trabajo táctico de cada categoría (conceptos sumativos). No avanzarnos a la edad de los practicantes.

PREMINI:

Objetivo: Separarse.

Distribuirse en el campo de manera qué tengan cada uno el máximo espacio para poder recibir. Cuándo el árbitro pita el que está más cerca de él saca y los demás deben salir fuera de la línea de 3 para después intentar recibir (cortar).

MINI: En esta edad podemos incluir el término cortar y reemplazar.

Esquina lado débil corta. Por lo demás sería el mismo procedimiento que en premini. Intentamos no marcar más.

INFANTIL: Podemos estructurarlo ya de alguna forma más compleja.

Quizás nos interesa también que alguien en concreto esté  en el corte 1 ó 2 y podemos marcarlo; por ejemplo, diciendo su nombre (Jordi 1)

CADETE: Incluimos un bloqueo indirecto para recibir. Situación inicial de box y multitud de variantes.

Marcamos que nuestros jugadores más grandes se coloquen abajo. Bloqueo y continuación.

JUNIOR: Introducimos el concepto quien bloquea es bloqueado.

La misma idea pero ya marcamos quién es el 4, el 5,….

SENIOR: Es importante tener diferentes fondos según tus jugadores y las características individuales de estos, lo que busques en cada momento del partido o la defensa que crees que te hará el contrario.

Contra zona. Una opción rápida y sencilla y a partir de la que se pueden encontrar suficientes ventajas fáciles para finalizar si no se consigue el tiro señalado.

En este fondo tenemos diversas opciones para que todos nuestros jugadores puedan recibir y tirar o jugar un 1×1.

En esta otra situación de forma rápida, además de las opciones de tiro o 1×1 también podemos jugar fácilmente situaciones de juego por parejas, pick &roll o pick &pop.

Siempre hay que dejar libertad para leer la defensa. En todas las edades.

En todas estas situaciones hay que dar continuidad al jugador que saca y dónde debe ir y qué hacer. Una norma fácil es pasar y entrar al lado contrario.

Confío en que os haya sido de utilidad.

Mario Lousame.

Entrenador de baloncesto.

El factor temps

Fa pocs dies va presentar-se la nova reforma de la llei educativa. Una més. Una altra vegada davant un canvi de govern es crea una nova llei educativa per corregir els errors dels anteriors dirigents, clar està, sempre i quan no siguin del mateix partit polític. Patètic per totes bandes.

L’educació no pot respondre als interessos polítics d’un senyors i senyores que, tot i que hagin sigut escollits en unes eleccions legals, no tenen ni la més mínima idea del que és educar. Tampoc es pot estar molt tranquil quan alguna d’aquestes persones tenen en el seu currículum una feina relacionada amb l’educació, ja que no és cap garantia.

El que fan tots els governs es anar contra l’educació. Es necessari i imprescindible un mínim de temps per veure de veritat què no funciona dins d’un sistema educatiu. Poques vegades, els diferents sistemes educatius han disposat del factor temps al seu favor, els han analitzat de forma objectiva i s’han establer els seus punts forts i els seus punts febles.

No ens enganyem ni ens deixem enganyar. Sempre hi ha punts forts i punts febles. Però, són respectats aquests punts forts? S’intenta posar una solució als punts febles? Es responsabilitza a algú al marge dels mestres, professors, escoles, instituts, universitats? De veritat es pot ensenyar el mateix arreu? La societat es preocupa de què aquests nens/es, adolescents i universitaris puguin tenir de veritat el TEMPS necessari i l’entorn adient per formar-se i crear la seva pròpia personalitat no la que volem que tingui?

Un sistema educatiu a una societat democràtica no pot estar sotmès al color del partit que governi. És impossible que els polítics entenguin això? Podrien deixar l’educació per les persones a les que de veritat ens interessa l’educació? Podrien sortir del primer pla de la càmera, governin o tinguin un únic diputat, i no voler tenir raó en tot? Aquesta és l’educació que tots ells/es transmeten.

Tothom sap que educar és un procés lent, que la justícia és lenta, tots els canvis substancials socials són lents,… Per què el sistema educatiu és l’únic que no disposa d’aquest marge de temps? No ho acabo d’entendre.